Què fer amb les runes de la Matussière? La (in)visibilització del patrimoni industrial de la ribera d’Isil i Alós (el Pallars Sobirà)

De Ferran Pons Raga. Edita MNACTEC, 2024.

A principis del segle XX, la Matussière va endegar un projecte industrial per a comercialitzar pasta de paper produïda al poble de Salau, al departament de l’Arieja, aprofitant la massa forestal d’avets del bosc de Bonabé, a la ribera d’Isil i Alós, al Pallars Sobirà. Per assolir aquell repte calia que un telefèric de nou quilòmetres, sostingut per noranta-una pilones, travessés el Port de Salau (2.057 metres) transportant tones de fusta d’un cantó dels Pirineus. Després d’impediments tècnics i burocràtics, el projecte va prosperar, però diversos factors van desembocar en la seva fi dues dècades més tard.

Avui, els rastres del pas de la Matussière per ambdós cantons de la frontera es deixen entreveure a través de les seves runes. Aquest llibre pren el paisatge i la cura com els dos eixos analítics principals per a endinsar-se
en l’estudi de la Matussière i el seu llegat industrial. El seu títol, “Què fer amb les runes de la Matussière?”, no planteja la qüestió en termes literals, sinó com a porta d’entrada per a preguntar-nos com s’haurien de donar a conèixer aquestes restes industrials, què ens permetrien explicar en relació amb el passat, present i futur d’aquests territoris pirinencs, i per a què i per a qui caldria visibilitzar-les